dimecres, 19 / novembre / 2008

Gener a la Platja

video


Un petit pollastre va penjar una de les seves cançons preferides de Facto de la Fe. Ara em toca a mi.

Enero en la playa


"Y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar.

Sin pestañear hablamos con el jefe un cuento chino y, como niños, nos volvemos a acostar.

Se supone que debía ser fácil ¿Tienes frío? Pero a veces lo hago un poco difícil. Perdón. Suerte que tú ríes y no te enfadas porque eres más lista y menos egoísta que yo ¿Todavía tienes frío? Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar.

Imagina una calita, yo te sirvo una clara. Es verano y luce el sol, es la costa catalana. Estamos tranquilos, como anestesiados. Después del gazpacho nos quedamos dormidos mirando el Tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana imponiéndose al sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro colgándose a sus hombros el maillot amarillo.

De nuevo al chiringuito, un bañito, un helado de pistacho y un partido al futbolín. Lanzamos unos frisbis, jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada. Bebemos, dorados. Hablamos, callados. La luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa.

Pero nos da igual, hoy ganaremos el Mundial. Subimos a casa, hacemos el amor y sudamos tanto que nos deshidratamos. El tiempo se para, el aire no corre. Mosquitos volando y grillos cantando y tú a mi lado muriendo de sueño. Cansada, contenta, me pides un cuento y yo te lo cuento, más bien me lo invento. Te explico que un niño cruzó el universo montado en un burro con alas de plata buscando una estrella llamada Renata que bailaba salsa con un asteroide llamado Julián Rodríguez de Malta. Malvado, engreído, traidor y forajido. Conocido bandido en la vía láctea por vender estrellas independientes a multinacionales semiespaciales. Y te duermes…

Vivan las noches. El sol, la sal en tus labios. (x5)

Al principio, como siempre, dormimos abrazados y cuando ya suspiras me retiro a mi espacio. Me gusta dormir solo a tu lado de la cama, de esta cama ahora repleta de mantas en esta mañana fría, fría, fría, congelada, congelada."

dijous, 4 / setembre / 2008

Frases per una despedida





- Vete olvida mi nombre, mi cara...
- Algo se muere en el alma cuando un amigo se va
- És l'hora dels adeus i ens hem de dir adeu siau!
- Us dic adeu, adeu, adeu... fora d'aquí! encara que sóc petit!
- Bye bye miss american pie
- Porque te vas...




Són moltes les frases de cançons absurdes, i d'altres no tan absurdes, que parlen de les despedides. Quan arriba el moment de la veritat cap d'elles et ve a la ment. Simplement ets capaç de plorar i dir quatre parides sense gaire sentit.

Un exemple d'aquestes parides les vaig dir jo despedint-me d'aquest parell:

- Marxa joder! prou!!! que no pararem de fer dramon!!!!
- Apaga el mòbil que fa interferències, disfruta punyeta disfruta!!!
- Prou! marxa va! Casun tot!

- Es que és un invècil però es fa estimar joder!
- M'anyoraràs i ho saps! anyoraràs les meves taladrades!
- Joder! jo no expreso gaire però aquestes situacions em superen!


És en moments com aquest que surt l'amistat que portes a dins. Quan te n'adones com d'important és una persona. Quan saps que ara ja no els tens allà cada cap de setmana per emprenyar-los i donar-los la tabarra. Quan perds la seguretat de tenir-los a prop sempre que els necessites. Quan te n'adones de com els necessites.

París no és tan lluny diuen alguns.
A mi ara mateix em sembla a l'altra punta del món, just al costat de Madagascar.

dijous, 22 / maig / 2008

Equivocacions




"Errar es humano"

No sé qui dimonis va dir per primer cop tal frase, i no perdré el temps buscant-ho a can Google. Però sé que algú ho ha fet a hores d'ara o està a punt de fer-ho. Ja m'ho explicareu.

Som humans i ens equivoquem. Però mai sabem del cert com arreglar els errors. Sovint en tenim una idea aproximada però mai sabem segur que és la millor solució. Però tothom tranquil, quan no sigui la solució encertada i per tan us torneu a equivocar penseu: sóc humà i per això m'he tornat a equivocar.

dimarts, 8 / abril / 2008

Les arrels

Tinc un hort al balcó. Tinc bledes, pastanages, espinacs, espàrrecs i tomàquets.
- A Barcelona no creixerà res! que hi ha contaminació!!!! - això em deien molts.

Mentida podrida, només cal regar, hores de Sol, i una mica de ganes de tenir cura de les coses.






Hi ha molts tipus de plantes, aquesta va crèixer fa uns dies a la paret de la meva habitació. El més important, com en tota planta, són les seves arrels. Les persones ara per ara més importants a la meva vida. Cal regar-les, tenir-ne cura, mimar-les i estar-ne pendent. D'aquesta manera sempre estaran allà.


dijous, 20 / març / 2008

Jo també vinc oi?


















Vacasions amb gos!

Tot lo dia plegats, un plaer que dimonis!

Després de les nostres aventures per Barcelona Sherlock (jo mateixa) i Watson (el gos) marxem cap a Blanes a posar-nos morenos!

Apa ! un petó a tothom i ja sabeu on som si voleu venir !

dissabte, 23 / febrer / 2008

Pas a pas



Els escriptors sense sentit, busquen sentit al cap i a la fí. Tots tenim una vida que viure, un sentit que se suposa que li hem de trobar a la vida. Deia Ramonet que la televisió és una mala amiga perquè ens fa centrar les nostres vides en unes vides fictícies en comptes de viure per nosaltres mateixos, sortir al carrer i viure una vida pròpia on siguis tu el que camina.

Els meus peus poden ser un xic deformes, però són els meus peus, ells caminen per mi, em porten a tot arreu i sense ells no sé què faria. Però hi ha dies que necessiten un descans i la tele i les vides de personatges absurds que viuen en contes de fades i vides irreals ajuden a que els meus peus descansin. Senyor Ramonet comparteixo el que pensa, però crec que a vegades els nostres peus necessiten un descans. Reivindico doncs els dies perduts davant la pantalla empassant-me qui sap quants episodis d'una sèrie gens realista però perfecte per desconectar.

Estimats peus espero que hagueu descansat que demà torneu a la vida real. En busca i captura d'un què fer desprès de llicenciar-me.

dimarts, 12 / febrer / 2008

Descobriments

Resulta que un bon dia t'apuntes a una obligació per aconseguir una fita més gran proposada amb antelació. Potser l'obligació no t'omple ni de bon grat però descobreixes que hi ha petits alicients que la fan més entretinguda.

Sempre has estat poc sociable, sempre amb els teus i que d'allà no et treguin. - Tens una entrada molt dura Alina - Fins que un dia vas a Sitges i tot canvia.





Resulta que un barman d'època et serveix les copes mentre balles amb un diable i la seva dimonia. Vas en grup, concretament el de les pirades per Justo Molinero, el nostre gran ídol. -What's Justo Molinero - pregunten les guiris, a veure com els ho expliques!






Coneixes, salves i sempre recordaràs les Tomb Raiders i el seu germà Draculín. I els entrepans de Llom amb formatge.

I tot plegat acaba fent de Mare Teresa de Calcuta cuidant els desamparats.





Sitges canvia les mentalitats? serà el carnaval? o serà que t'estàs fent gran i ets més sociable?

Taxi! està lliure? Doncs si!